El 1898 va acabar la Guerra de Cuba i la Guerra de Filipines. Espanya va perdre aquestes dues colònies, per tant, també va perdre la facilitat de comerç amb ells. Tot i que Espanya va perdre aquestes dues vies de comerç no va patir cap crisi, ja que es va produir una inflació baixa, una reducció del Deute Públic i un augment considerable de les inversions.
El 1899 es va produir a Catalunya, el fet que es coneix per Tancament de caixes. Aquest fet va iniciar una dinàmica que significà e trencament definitiu entre les elits econòmiques de Catalunya i els vells partits dinàstics de la restauració Borbònica.Durant primers anys del segle XX es va produir un canvi significatiu als sectors de producció. Els sector primari va perdre ocupació, mentre que els sectors secundari i terciari la guanyaven.
Els sectors secundari i terciari van anar creixent a mida que avançava el segle, i això va ser degut al desplaçament de la gent que vivia al les zones rurals cap a la ciutat.
L'any 1906, un any després dels incidents del Cu-Cut! L'economia espanyola era escassament competitiva comparada amb la Europea, això va fer que en aquest mateix any s'aprovés un nou aranzel fortament protector per als productes manufacturats, però fins a la dictadura de Primo de Rivera , les tarifes més altes van continuar essent per al blat i el carbó. Com a conseqüència d'aquest desequilibrat proteccionisme, la indústria i la creixent població urbana van haver de consumir energia i aliments a preus molt més elevats que els existents en altres països. Per aquest motiu van augmentar els costos de producció i van disminuir els ingressos disponibles per les famílies per adquirir béns de consum, amb la qual cosa es va reduir el creixement econòmic.
Els fets del Cu-Cut no es van produir per una causa econòmica, ja que com s'ha dit, durant aquest anys es va produir l'inici d'un període d'expansió econòmica. Tot i que es produís una expansió econòmica la economia espanyola era molt proteccionista i poc competitiva comparada amb la resta de països europeus.
El diari triat, "Las noticias" és un diari que entre el 1905 i el 1927 (aprox) va tenir una gran tirada a Catalunya. Una de les fonts d'ingressos més important de "Las Noticias" era la publicitat.
CULTURA
Respecte a la seva consolidació, hi ha dues vessants oposades que n’atorguen la responsabilitat a diferents sectors de la població. En primer lloc trobem la teoria més estesa, la qual defensa que el moviment té un caràcter eminentment burgès. Així doncs, hauríem d'entendre que es va formar al voltant d’una burgesia catalanista els gustos de la qual han sofert cert refinament i codificació per diferenciar-se del proletariat i que troben en el passat una època gloriosa (bàsicament l'època de consolidació nacional, del segle XII al XIV) i en volen recuperar la cultura (l'alta cultura, per ser més exactes). En el camp literari, dins els sectors més afins als Jocs Florals es va posar de moda una escriptura refinada, plena de floritures i més aviat arcaïtzant. Cal esmentar, però, que existien sectors que defugien aquest català artificial i acadèmic i defensaven el català que ara es parla. Un dels màxims defensors d'aquesta tendència fou Serafí Pitarra.
Per altra banda, existeix una segona corrent, defensada per estudiosos com Tresserras, que assegura que la Renaixença surt del poble. Els emigrants del camp a la ciutat entren a una nova societat on tot el que els envolta és nou, incloent-hi una escolarització en castellà, una llengua que no senten seva. Davant aquests canvis la seva reacció és la d’aferrar-se a allò que senten propi, a la seva identitat fonamentada en la llengua catalana. D’aquesta manera, el món que envoltava els immigrants penetra a la ciutat, formant-se així una fusió.
La premsa
En l’àmbit del mitjans de comunicació catalans, en aquesta època es produeix el procés de consolidació i diversificació de la premsa, procés de molt de pes en la formació de la societat i la cultura de masses. És cert que no va ser fins més tard, en els anys compresos entre la primera i la segona guerra mundial, que la industria informativa impresa a nivell nacional va assolir la seva consolidació definitiva, però el fenomen no fa si no agafar arrencada en els anys que ens ocupen.En primer lloc, des de la segona meitat del segle XIX s’havien donat avenços tecnològics tan importants com la multiplicació de les xarxes ferroviàries o l’establiment d’enllaços telegràfics, fets que van permetre la millora i diversificació de la premsa escrita. Els diaris modernitzen el format, augmenten notablement el número de pàgines i s’estableixen les bases dels criteris informatius, les tècniques d’elaboració i presentació i els gèneres periodístics. És als anys vuitanta del XIX on se situa el naixement i/o la consolidació de moltes publicacions periòdiques d’èxit al segle XX.
És també en aquest període on sorgeix el fotoperiodisme. El primer gran esdeveniment que va donar un impuls a la utilització de fotografies a la premsa fou l’Exposició Universal de 1888, però es considera que amb la Setmana Tràgica de 1909 és on realment apareix el que es pot denominar fotoperiodisme. Al mateix temps, trobem la fundació de les primeres agències de notícies.
Tot i els avenços, però, cal tenir en compte que la Llei de jurisdiccions de 1906, que donava llibertat als militars per decidir allò que pensessin que es pogués considerar un atemptat contra l'Estat espanyol o contra ells mateixos i impulsada a partir de La Cuartelada, va suposar un pas enrere per a la premsa.
TECNOLOGIA
Durant el període que comprèn els segles XIX i XX, es van produir tota una sèrie de transformacions tecnològiques que van suposar un gran canvi en la societat. Els àmbits més influïts per la tecnologia van ser la indústria, la comunicació i el transport.
Pel que fa a la indústria, el tombant de segle i el primer terç del segle XX constitueixen la segona fase de la revolució industrial catalana. Tot i això, la manca d’escoles especialitzades i de matèries primeres per crear indústries dedicades a la producció de béns d’equipament va dificultar el desenvolupament de la tecnologia autòctona.Amb l’entrada del nou segle, s’obre un cicle en què es van fundar moltes petites empreses dedicades a la fabricació d’instruments de precisió, eines, maquinària agrícola i béns de consum metàl·lics, des d’automòbils fins a màquines de cosir, cuines, neveres i altres electrodomèstics.
Un aspecte clau en relació a la tecnologia va ser la introducció de l’electricitat a les ciutats, cosa que va suposar un gran avenç i va significar una millora en la qualitat de vida dels ciutadans.
Un altre factor destacable és l’increment del consum de derivats del petroli, el qual s’utilitzava com a energia pel transport, com a combustible per a motors fixos i tallers, per a la il·luminació i com a lubrificant.
El vapor com a font d’energia tenia també una gran importància. Es van crear màquines de vapor, la qual cosa va derivar en la substitució progressiva del treball manual. Es va aplicar el motor de vapor a vaixells de vapor i al ferrocarril.
Un element fonamental en el segle XIX va ser la introducció del gas a les ciutats industrials catalanes, que es va produir de manera ràpida i pràcticament al mateix temps que a la resta de ciutats europees. Gràcies a la tecnologia del gas, es va instal·lar l’enllumenat als carrers.
Quant als transports, el ferrocarril i el tramvia eren d’una gran importància perquè possibilitaven el trasllat tant de persones com de mercaderies i permetien la comunicació entre diferents punts geogràfics allunyats. Els autobusos i el metro com a transport públic també tenien força rellevància a la ciutat. També hi havia una gran presència d’automòbils i es van construir carreteres.
Al llarg del segle XIX, van néixer diversos invents que van causar un canvi molt important a nivell tecnològic i que van repercutir en la vida quotidiana de la gent. En són exemples el cinematògraf, la làmpada incandescent, el gramòfon, la locomotora i l’avió, el telèfon i el telègraf, entre d’altres.
SOCIETAT
Durant els últims anys del segle XIX i el primer terç del XX Catalunya va transformar les formes tradicionals de comunicació per les de masses. Aquest procés de creació de la cultura i la societat de masses es van donar de manera independent de l’Estat i de la resta d’Espanya. Hi haurà molts avenços i novetats que permetran moltes més possibilitats a la població. La publicitat, la premsa i el cinema transmetien un sentiment de culte cap a la nova modernitat. La nova societat es preocupa pel temps lliure, per l'oci i per la moda. A més a més, hi ha un gran interés per la novetat i per la cultura, i la població serà cada cop més dinàmica i activa, participant en associacions polítiques i mobilitzant-se.
Hi ha més vida social, més coses a fer, una millor sanitat i higiene, puja l'esperança de vida, més entitats, espectacles, una nova visió i noves rutines i en definitiva un canvi històric constant, del que la població n'és conscient. No obstant, hi continua havent marginats socials, per als més pobres les condicions laborals continuen sent duríssimes, els més desfavorits no tenen una millora de vida, i no tothom pot accedir a les noves activitats, cosa que divideix la societat en actors i espectadors. A més, la millora del nivell de vida per a uns i el diferenciat poder de consum creen una desigualtat social cada cop més evident, que acabarà provocant conflictes, l'organització del proletariat, vagues, presència al carrer, i més endavant, el pistolerisme.
La nova forma de societat, impulsada per la burgesia en un primer moment, implica escolarització, alfabetització, culturització i noves formes de control social. La cultura era la clau per poder dignificar la pròpia condició. Un element determinant per al canvi de societat és l'emigració de molta gent del camp a la ciutat. La combinació del llegat tradicional amb el nou ritme de vida urbà va donar com a resultat una nova cultura popular industrial i urbana, procedent de la classe obrera.
En aquesta societat cada cop més alfabetitzada i escolaritzada és on es va creant una opinió pública. La Veu de Catalunya o el ¡Cu-Cut! són vistos com mitjans per estar en contacte amb què passava al món, sobretot a Catalunya.
La notícia de l’assalt del ¡Cu-Cut! i La Veu de Catalunya va crear un profund sentiment d’alteració i d’indignació a la majoria de la societat. Va tocar de prop els catalanistes, que en alguns casos tenien molta relació amb aquests diaris, però tota la societat civil en general va quedar commocionada, sobretot per la violència i el caràcter autoritari que es va emprar.
Els antecedents dels fets són les males relacions entre els catalanistes, sobretot de la Lliga Regionalista (darrere del ¡Cu-Cut! i de La Veu de Catalunya), i els militars espanyols, que ja eren uns dels que predicaven un anticatalanisme creixent.
POLÍTICA
Ens trobem en un context polític on es posa fi a la Restauració borbónica d'Espanya (1874-1902). És un perióde que es caracteritza per una certa estabilitat institucional. Es conforma un model liberal de l'Estat i s'incorporen moviments socials i polítics. A la resta d'Europa s'havia decidit restaurar l'absolutisme com a sistema polític als inicis del segle XIX, acordat en el Congrés de Viena el 1814. A Catalunya la Restauració comença el 1874, amb el pronunciamiento de Campos i acaba el 1923, amb el cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera.
Hi ha una onada de conservadorisme polític, els anarquistes i socialistes reivindiquen un nou ordre social. El joc polític passa de ser entre conservadors i liberals a republicans i catalanistes, les dues forces polítiques majoritaris que es disputen la hegemonia electoral a Catalunya.A finals del segle XIX i principis del XX es consolida el catalanisme a partir del suport i la lluita continua dels ciutadans catalans. En els inicis del segle XX, el trionf electoral d' Acció Catalana demostra aquesta consolidació del catalanisme. Després de la inestablitat del segle XIX, Espanya utilitza el model parlamentari europeu. S'havia d'accelerar la modernització. El modernisme té una importancia cabdal pel catalanisme i la identitat catalana durant aquesta època.
El dret universal al vot amb una convocatòria periòdica d'eleccions i la nova política de masses van suposar un gran canvi polític amb una estructuració progresiva del sistema. Hi ha una nova cultura dominant i per tant, noves formes de domini i control social que provoca aquests canvis en la organització política. Van ser la Lliga i els lerrouxistes qui van encarregar-se d'això al marge del sistema espanyol dels caics de la Restauració quan van trencar per primera vegada el 1901.
Les formes d'organització política i social tenen un nou caràcter comunicatiu basant en una societat de masses. La política de masses crea una militancia indirecta, de penya, de café o d'ateneu, a més de l'aparició de dirigents carismàtics capaços de representar amplis sectors socials. Per això van utilizar els antics i nous mitjans de comunicació, tant com les noves tècniques de transport o cine i ràdio a més de la propaganda i publicitat per tal de crear una campanya política dirigida a les masses. Persoantges com Lerroux, Seguí, Macià i Durruti van utilitzar aquesta estrategia per arribar als diversos corrents estesos per la població catalana. La premsa que estava orientada políticament era instrument de propaganda per partits com la Lliga que utlizava La Veu de Catalunya o Alejandro Lerroux que feia servir El Progreso, EL Diluvio i La Publicidad per fer arribar la seva ideologia als ciutadans.
De les Bases de Manresa sorgeix la Lliga Regionalista, i també els republicans. La classe obrera seguia la ideologia republicana. En quant a la Lliga, Francesc Cambó va ser una figura molt important que va participar en la seva fundació i en va ser dirigent fins la seva desaparició el 1936. També hi participava Prat de la Riba, el primer president, monàrquic, conservador i catalanista, però amb una visió moderna de la política. Amb la seva mort el 1917, Cambó va passar a ser el màxim dirigent. A les eleccions per a la renovació de l'ajuntament de Barcelona (el novembre del 1905), la Lliga assolí una victòria sorollosa, que fou celebrada amb l'anomenat Banquet de la Victòria, que tingué àmplies repercussions (afer del Cu-Cut i promulgació de la Llei de Jurisdiccions). Per oposar-se a aquesta llei i al que suposava, tots els grups polítics catalans (a excepció dels republicans que seguien Lerroux) s'uniren en el moviment de Solidaritat Catalana.
El programa del Tívoli va engegar Solidaritat Catalana. Va ser el primer moviment unitari català creat a partir del fet nacional, l'any 1906. Va aconseguir una victoria electoral espectacular el 1907. Lerroux va ser el seu principal atacant. Demanava la derogació de la llei de Jurisdiccions. El 1908 amb la victòria de Lerroux es pot ben dir que la Solidaritat Catalana es desféu. Alejandro Lerroux, era radical i demagògic, espanyolista, preocupat per la força obrerista, va obtenir rapids exits electorals. Seguia una política de masses utilizant els elemnts comunicatius per crear una imatge carismàtica. Va trencar amb la Unión Republicana i 1908 forma el Partido Radical.
El 1905, durant el mandat dels liberals Montero Ríos i Moret, els militars espanyolistes, en contra del catalanisme que consideraven que alertava la unitat de l'estat espanyol, van ser els encarregats de l'assalt al ¡Cu-Cut! i La Veu de Catalunya, publicacions que consolidaven la força electoral del catalanisme i n'eren el seu òrgan de difusió. Això demostra la influència de la premsa de masses que difundia la política de masses cracterística del moment. La comunicació massiva a partir de diaris com els dos que van ser assaltas mostrava la influència dels medis decomunicació vinculats a unes idees polítiques. En aquest cas pertanyien a la corrent catalanista i a partir de accions que no van agradar gaire el poder nacional, van sofrir la censura. Eren el principal instrument de propaganda política i això no afavoria a la corrent espanyolista que es volia establir a Catalunya des de Madrid.
El 1914 la Lliga Regionalista va proposar la creació de la Mancomunitat que va continuar amb el proyecte
catalanista.
Les formes d'organització política i social tenen un nou caràcter comunicatiu basant en una societat de masses. La política de masses crea una militancia indirecta, de penya, de café o d'ateneu, a més de l'aparició de dirigents carismàtics capaços de representar amplis sectors socials. Per això van utilizar els antics i nous mitjans de comunicació, tant com les noves tècniques de transport o cine i ràdio a més de la propaganda i publicitat per tal de crear una campanya política dirigida a les masses. Persoantges com Lerroux, Seguí, Macià i Durruti van utilitzar aquesta estrategia per arribar als diversos corrents estesos per la població catalana. La premsa que estava orientada políticament era instrument de propaganda per partits com la Lliga que utlizava La Veu de Catalunya o Alejandro Lerroux que feia servir El Progreso, EL Diluvio i La Publicidad per fer arribar la seva ideologia als ciutadans.
De les Bases de Manresa sorgeix la Lliga Regionalista, i també els republicans. La classe obrera seguia la ideologia republicana. En quant a la Lliga, Francesc Cambó va ser una figura molt important que va participar en la seva fundació i en va ser dirigent fins la seva desaparició el 1936. També hi participava Prat de la Riba, el primer president, monàrquic, conservador i catalanista, però amb una visió moderna de la política. Amb la seva mort el 1917, Cambó va passar a ser el màxim dirigent. A les eleccions per a la renovació de l'ajuntament de Barcelona (el novembre del 1905), la Lliga assolí una victòria sorollosa, que fou celebrada amb l'anomenat Banquet de la Victòria, que tingué àmplies repercussions (afer del Cu-Cut i promulgació de la Llei de Jurisdiccions). Per oposar-se a aquesta llei i al que suposava, tots els grups polítics catalans (a excepció dels republicans que seguien Lerroux) s'uniren en el moviment de Solidaritat Catalana.
El 1905, durant el mandat dels liberals Montero Ríos i Moret, els militars espanyolistes, en contra del catalanisme que consideraven que alertava la unitat de l'estat espanyol, van ser els encarregats de l'assalt al ¡Cu-Cut! i La Veu de Catalunya, publicacions que consolidaven la força electoral del catalanisme i n'eren el seu òrgan de difusió. Això demostra la influència de la premsa de masses que difundia la política de masses cracterística del moment. La comunicació massiva a partir de diaris com els dos que van ser assaltas mostrava la influència dels medis decomunicació vinculats a unes idees polítiques. En aquest cas pertanyien a la corrent catalanista i a partir de accions que no van agradar gaire el poder nacional, van sofrir la censura. Eren el principal instrument de propaganda política i això no afavoria a la corrent espanyolista que es volia establir a Catalunya des de Madrid.
El 1914 la Lliga Regionalista va proposar la creació de la Mancomunitat que va continuar amb el proyecte
catalanista.
