¡CU-CUT!

El ¡Cu-Cut! Va ser un setmanari satític barceloní editat entre el 2 de gener de 1902 i el 24 d'abril de 1912. Estava adscrit politicament al catalanisme de la Lliga Regionalista de Francesc Cambó. Combatia el centralisme, i el lerrouxisme en particular. Va ser la primera revista que alternava la ideologia de dretes amb un catalanisme radical.

El director era Manuel Folch i Torres que comptava amb col·laborados habituals com Josep Morató i Grau, Eduard Coca i Vallmajor i Manuel Urgellès. Grafistes com Joan Llaverias, Junceda, Opisso, Feliu Elisa-Apa, Lluís Bagaria, Smith i Lola Anglada s'encarregaven de fer les caricatures i vinyetes humorístiques. El pagès cofat amb barretina era el personatge representatitu de la revista, creat pel director artístic de la revista, Gaietà Cornet i Palau.

Tot i que des dels seus inicis, el ¡Cu-cut! va ser un éxit editorial, en els darrers anys de la seva publicació va arribar a tenir un gran èxit venent fins a 60.000 exeplars, sent la mitja de 30.000.

Va sofrir diverses denuncies pels seus atacs a Lerroux i al estament militar. A més, cal esmentar l'assalt al seminari, juntament amb La Veu de Catalunya pels militars el 1905. Amb l'ocasió del Banquet de la Victòria, Junceda va publicar una caricatura considerada ofensiva per l'estament militar i això va motivar l'assalt i la destrucció dels tallers del setmanari per cinc mesos.

Va ser la mateixa Lliga qui va forçar el seu tancament el 1912 ja que li va retirar el suport pel seu radicalisme a causa d'alguna publicació que no afavoria la imatge del partit. El motiu va ser la publicació d'una portada orginal de Llaverias que amb el seu títol La música amanseix les feres feia al·lusió al viatge a Madrid de l'Orfeó Català i representava Orfeu (Millet) tocant la lira als inferns i voltat d'un auditori on hi havia l'ós de l'escut madrileny i bestioles simbòliques (rèptils, el peix-sabre i rates).